"Cañas, polifacètic, s'interessa tant per la figura humana com per la representació d'animals. Cañas sap molt bé la importància del dibuix, i aprofita totes les circumstàncies, com la de la seva espera a Nova York, quan del seu Bronx Park tragué la magnífica col·lecció de dibuixos d'animals que hem pogut admirar.
Senzill, com són tots els vertaders artistes, parla el llenguatge del seu art i no en necessita d'altre. Posseeix l'atracció de l'home que és en contacte amb la terra, amb el poble i amb tota la Naturalesa.
A l'obra de Cañas hi ha la clau universal de l'Art"
Bietry Salinger- "Opera and concert", San Francisco, California 1948
Bietry Salinger- "Opera and concert", San Francisco, California 1948
Cañas al 1921 |
Josep Cañas neix a Banyeres del Penedès el 23 de Maig.
1920
Comença com a aprenent de pintor i als vespres estudia a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú. Aviat es posarà en contacte amb artistes com Joaquim Mir, Cabanyes i Enric C. Ricart.
1925
Després d'un temps a Sitges, s'instal·la a Barcelona i entra primer en el Cercle de Sant Lluc i després passa al Real Círculo Artístico, on serà membre de la seva Junta Directiva.
1927
Estrena la primera obra de teatre a l'Arboç, Camí d'espines, al Teatre Arbosense, i participa en la segona Exposició d'Art del Penedès celebrada al Vendrell.
1928
Al Teatre Principal de Tarragona, la companyia Torrents estrena la seva obra "Amor Vida o Mort".
1929Participa en la Tercera Exposició d'Art del Penedès celebrada a Vilanova i la Geltrú amb l'obra Cap de nen.
El seu estudi al Carrer Comtal, Barcelona |
Col·labora en la organització de la primera Fira del Dibuix de Barcelona i escriu el discurs de la presidència que inaugurà el president Macià. "Desgreuge al dibuix!, n'és el títol i, després de llegir-lo a Ràdio Barcelona, li demanen publicar-lo a "La publicitat".
Amb l'obra "Nu d'home", 1934 |
Fa la seva primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona.
1933
Participa a l'Exposició de Primavera al Saló de Montjuïc amb el cap de camperol El Babonet, fet a Banyeres.
1934
Cañas executant el retrat de Joaquim Mir a l'estudi del pintor Abril-maig de 1936 |
Al saló de Montjuïc presenta l'obra Nu d'home i obté un gran èxit. Exposa obres al Foment Vilanoví, juntamnet amb el seu mestre Mir i d'altres artistes vilanovins.
.
.
1935
Obté una borsa de viatge atorgada per la Generalitat de Catalunya. Se'n va a Londres a visitar el British Museum i coincideix amb el seu amic Pau Casals al Queen's Hall. També passa uns dies a París.
Participa novament a l'Exposició de Primavera, al Saló de Montjuïc, i té un gran ressò a la premsa de l'època. Trasllada el seu taller al barri del Clot. Li fa una escultura al seu mestre, Joaquim Mir, que es troba actualment a la Biblioteca de Catalunya.
1937
És nomenat secretari del Casal de Cultura de Catalunya tot i que refusa el nomenament per anar al front de l'Ebre on, sense agafar cap fusell, realitza les maquetes que li encarrega l'Estat Major. Escolpeix dues escultures sobre la guerra; una, El Dinamiter, el farà famós; l'altra, La Niobe, es farà malbé al seu taller perquè el fang es va desfer.
1940
La mort de Joaquim Mir l'afecta profundament. S'encarrega de comprar el llibre de condol i ajuda a portar elféretre durant el seu enterrament. Des del mateix llit de mort, li fa un dibuix.
Participa en l'exposició col·lectiva de Montjuïc i guanya el premi d'Escultura de l'Exposició Nacional de Belles Arts amb l'obra La Primavera. El Museu d'Art Modern li adquireix l'obra en pedra Repòs.
1943
Exposa a la Galeria Argos de Barcelona. Viatja a Zumaya per fer·li un retrat al pintor Zuloaga, el qual s'exposarà a Saragossa amb motiu de fer-se una exposició sobre Goya.
Trasllada el seu taller al carrer de l'Emancipació, a les Tres Torres.
1947
Realitza una exposició al Museu d'Art Modern de Madrid. L'Institut de Cultura Hispànica li adquireix el relleu A les missions per portar-lo a Amèrica. S'embarca a Bilbao amb el vapor Magallanes i se¡n va a Nova York tot esperant el monument, de cinc tones i mitja de pes.
Cañas entre diferentes personalitats californianes caricaturitzades a la revista "Opera and Concert". Califôrnia, 1948 |
1948
Davant del monument instal·lat al Carmel (Califòrnia). Maig de 1948 |
Arriva a Mèxic i té el primer contacte amb els indígenes. Viatge a Chiapas a ajudar al seu amic Josep Bertran a posar les estaques per on ha de passar la carretera panamericana. S'està hostajat al Hotel Mancera, a la capital, i a l' últim pis munta el seu estudi.
1949
Viatge a la serra Tarahumara.
1951
Es casa por poders amb la Ramona i estrenen apartament a l'avinguda Álvaro Obregón. Viatge a Oaxaca i altre cop a Chiapas.
1952
Exposició d'escultures a la Sala Decor (Mèxic DF). En Pere Calders li fa les fotografies del catàleg. Tota la premsa del país se´n fa ressó. Exposició de dibuixos d'animals fets al Bronx Park de Nova York i a Mèxic, a la llibreria Juàrez (Mèxic DF). La revista América Indígena, editada per l' Institut Indigenista Americà, li publica una pintura seva.
Sala dedicada a Cañas a la III Bienal Hispanoamericana Barcelona, gener de 1956 |
Viatge a Oaxaca i altre cop a Chiapas.
1954
Exposició de pintures de l'obra indigenista al Museu Nacional d'Antropologia (Mèxic DF).
1955
Deixa Mèxic per participar a la III Bienal Hispanoamericana que se celebra a Barcelona. Durant el viatge en el transatlàntic italià Vulcània, li demanen que exposi les pintures mexicanes. A la Bienal, li dediquen una sala especial amb les 23 escultures de bronze i pedra que porta de Mèxic. El Museu de Caramulo (Portugal) li asdquireix un cap en pedra d'un indi Tarahumara.
Cañas i la seva muller Ramona a bord del transatlàntic Vulcània de retorn a Europa. Nova York, setembre 1955 |
Exposició de l'obra pictòrica al Museu d'Art Modern de Madrid, a les sales de la Biblioteca Nacional. El Museu d'Amèrica li vol comprar algunes pintures, però el senyor Eduard Cros, fill de mare mexicana, li va adquirir tota l'obra pictòrica mexicana amb la intenció de fer un museu a Barcelona.
Exposició celebrada al trasatlàntic "Vulcània". |
La revista Serra d'Or, en el primer número de la segona època, li dedica la portada a una obra seva: l'escultura Crist, ubicada a Sitges, davant el Museu Mar i Cel.
Exposa, a la sala d'actes del Parc Zoològic de Barcelona, la col·lecció de dibuixos d'animals fets a Londres, Nova York, San Francisco, Xapultepec, Barcelona,...
Treballant al Relleu a Joan Maragall. Barcelona 1963 |
Inaugura el relleu de La Sardana al Parc del Retiro de Madrid, encarregat pel Casal Català d'aquella ciutat.
Inauguració de l'escultura Carmen Amaya a Montjuïc.
Inauguració de "La Sardana" al Parc de Montjuïc, 1966 |
Monument "A la Sardana", a Montjuïc, davant del parc d'atraccions, encarregat per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas.
Exposició de 18 escultures en bronze, pedra i marbre a la Sala Parés.
1972
S'inaugura el monument Al Doctor Ferran, a Barcelona, encarregat per l'Associació de Veïns del Passeig Maragall.
1975
Publica El Vandalismo glorificado i exposa les il·lustracions d'aquest llibre a l'Ateneu Barcelonès.S'inaugura el Quatre de vuit a Coma - Ruga, encarregat per l'Ajuntament del Vendrell en col·laboració del Amics de la UNESCO.
1985
Exposició dels "700 rostres" a la seu de la Caixa de Pensions de Barcelona, a la Via Laietana.
Inauguració de la seva exposició "700 Rostres" a la Sala de la Fundació "La Caixa" de la Via Laietana. Barcelona, desembre de 1985. |
Es publica el llibre 700 rostres, un recull dels diferents dibuixos i pintures que ha fet de rostres humans al llarg de la seva vida. Rep de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
1987El seu poble, Banyeres del Penedès, li ret un homenatge popular i el nomena fill il·lustre.
L'Ajuntament del Vendrell li adquireix la col·lecció dels 700 rostres.
Fa donació de la seva casa pairal a l'Ajuntament de Banyeres del Penedès per fer-hi un museu amb les obres que cedeix a la Fundació Josep Cañas.
1991El Centro Internazionale di Etnostoria li concedeix el premi "Pitré-Salomone Marino" per la seva obra pictòrica de Mèxic.
Exposició dels 700 rostres al Portal del Pardo del Vendrell.
La Generalitat de Catalunya li organitza una exposició monográfica d'escultura a la Capella de Santa Àgata de Barcelona, on hi havia una sala dedicada a Mèxic. Participa, amb una vintena de pintures de l'etapa mexicana, al Palau Ducal de Gènova, en l'exposició "Due Mondi a Confronto" sobre el 500 aniversari de la descoberta d'Amèrica.
Exposició dels 700 rostres a Banyeres del Penedès, a Tarragona i a Vilafranca del Penedès.
Realitza una placa per al seu amic J. V. Foix que es col·locà a la casa que tenia el poeta al Port de la Selva.
S'exposa la seva escultura La Ramona a la Mostra d'Artistes del Penedès, a Sant Martí de Sarroca. A l'exposició itinerant Símbols de Catalunya, organitzada per la Generalitat, s'exposa la seva obra La Sardana.
1995
Exposició al Centre Cívic de Banyeres, "Josep Cañas: 90 anys". Un homenatge de la seva vida i obra mitjançant retalls de premsa.
1997
Exposició a la seva casa pairal de Banyeres de "L'Amèrica de fa 50 anys", amb dibuixos, pimtures, fotografies i articles de premsa, en motiu del cinquanté aniversari de la seva esta a Mèxic.
1998
Exposició de dibuiixos i escultures al Foment Vilanoví. Fa donació de l'escultura del seu mestre Joaquim Mir a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
1999
Exposició retrospectiva de la seva obra amb dibuixos, `pintures i escultures a la Casa de Cultura de l'Arboç.
2000
Exposició "Josep Cañas, els meus anys a Mèxic", al Museu Deu del Vendrell, amb pintures, dibuixos i escultures. Presentació del llibre Mèxic, els meus anys amb els indígenes (1948-1955).
2001
Mor al Vendrell el dia 5 de gener de 2001 i és enterrat al cementiri de Banyeres del Penedès.