dimarts, 15 de març del 2016

50è aniversari de la Sardana de Montjuïc

Aquest any es commemora el 50è aniversari de la inauguració oficial del Monument a la Sardana a Montjuïc, Barcelona, així com del també conegut Monument a Carmen Amaya. Les dues obres van ser inaugurades el mateix dia, el 19 de març de 1966, per l’alcalde Porcioles, i anaven lligades a l’emblemàtic Parc d’Atraccions de la muntanya, en funcionament des de 1966 fins a 1998.

Els dos monuments van ser un encàrrec de l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, constructor del Parc d’Atraccions. Per una banda, la sardana representa una mostra de les tradicions catalanes i, per l’altra, l’escultura de la bailaora correspon a l’especial admiració que el promotor sentia vers l’artista.  Inicialment, l’escultura de Carmen Amaya es trobava dins el recinte del Parc, però actualment s’emplaça als Jardins Joan Brossa, instal·lada en aquest indret després de la remodelació dels espais.

Al Museu s’exposa la maqueta en guix d’aquest monument, feta a escala reduïda: el cercle dels vuit dansaires té uns 2 m de diàmetre i les figures 1 m d’alçada. El Monument de Montjuïc, fet amb pedra d’Ulldecona, té unes proporcions molt més gegantines, ja que dobla les proporcions fent 4 m de diàmetre i 2 m d’alçada. Al centre està situada una pedra procedent de la muntanya de Montserrat, que va ser curosament escollida per l’artista per simbolitzar el farcell de roba que sovint els dansaires deixen al centre de la rotllana.

La premsa de l’època es va fer ressò de la construcció, datada el 1965, i la inauguració del Monument realitzada l’any següent. La imatge de la Sardana amb la ciutat de Barcelona al fons s’ha emprat en múltiples anuncis, fulletons publicitaris, cartells i molts d’altres mitjans d’expressió gràfica. Malauradament, poques vegades s’esmenta l’autor de l’obra, com ocorre sovint amb escultures que esdevenen emblemàtiques i formen part del paisatge ciutadà, però de les que poques persones saben identificar l’artista que les va esculpir.

El Monument llueix dues inscripcions: “La sardana és la dansa més bella – J. Cañas, 1965” és la primera. El 25 d’abril de 2009, es va col·locar en nom de la ciutat una segona placa en homenatge a la colla sardanista Violetes del Bosc, en reconeixement per la seva trajectòria.









dimarts, 8 de març del 2016

XII Trobada dels Centres d'Estudis del Penedès

Des de fa ja algunes edicions, el Museu Josep Cañas està representat en la trobada anual de centres d’estudis organitzada per l’Institut d’Estudis Penedesencs.

En aquesta ocasió, a més, vam comptar amb la presència d’Anna Ordóñez en representació de l’Ajuntament de Banyeres i la Fundació Josep Cañas.

La jornada va tenir lloc el passat dissabte, 27 de febrer, a la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú. La temàtica aquest any era:
Recerca local i Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial

Es va dur a terme una sessió participativa per engegar l'elaboració de la primera fase de documentació de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) del Penedès.

En la primera part de la sessió, Elena Espuny, tècnica de projectes de l'IRMU, ens va explicar el procés d'elaboració de l'Inventari PCI de les Terres de l'Ebre, que ens pot servir de model per elaborar l'inventari PCI del Penedès.

A la segona part, Àngels Travé, membre de la Junta de l'IE, ens va comentar com dur a terme la primera fase del projecte d'Inventari PCI Penedès, com omplir les fitxes de recursos documentals, exemples, etc., la qual cosa ens servirà per començar a treballar en aquest projecte.