"Josep Cañas havia marxat a Mèxic en un moment en què la seva obra havia assolit una magnífica empenta, un rotund poder, una envejable salut. Amb aquestas condicions valuoses i personals, Mèxic seria per al nostre artista una total convulsió i també una afirmació de les seves idees...".
Nestor Lujan, "Noticiero Universal", Barcelona 1957
Josep Cañas va estar a Mèxic durant set llargs anys, de l’agost del 1948 fins a l’any 1955. Durant els primers deu mesos d’estada ja havia realitzat més de setanta-cinc pintures, unes obres que, a més a més de ser admirades pel seu valor artístic, foren rellevants pel seu valor científic des del punt de vista antropològic.
![]() |
Amb Dolores del Río a la Sala Decor |
El director del Museu Nacional de Mèxic, el Sr. Dávalos, va quedar fortament impressionat quan va admirar la seva obra indigenista, i va decidir preparar una exposició al Museu Nacional. Fou la primera vegada que la institució museística obria les seves portes per exhibir les obres d’un estranger. Els crítics d’art de fora i de dintre del país coincidiren a dir que el treball de l’artista català era un document excepcional i d’una riquesa extraordinària. Era una obra viva i actual d’una cultura que semblava només tema per a museus d’art antic.
El mateix any, el 1954, una comissió de Belles Arts i de Governació visita oficialment Josep Cañas per tal de demanar-li que es nacionalitzi mexicà amb la intenció de presentar la seva obra en una exposició d’art antic, la qual incloïa la representació moderna de pintura amb obres de Diego Ribera i Ozoco. Malgrat l’oportunitat que això suposà per a l’artista, Josep Cañas no va voler canviar la seva nacionalitat.
Les exposicions, els encàrrecs, etc. eren combinats amb tertúlies intel·lectuals integrades per un jesuïta, per un redactor del New York Times, per un historiador i per Lord Montagu, un aristòcrata anglès.
![]() |
Amb Alfons de Hohenloe, a l'exposició celebrada a la sala Decor de Mèxic, Agost de 1952 |
L’estada a Mèxic finalitza l’any 1955, quan deixa el país per participar en la III Bienal Hispanoamericana que es va celebrar a Barcelona. Durant el viatge en el transatlàntic italià Vulcània, li demanen que exposi les pintures mexicanes. Va fer un esforç per no caure en la temptació que la seva obra es convertís en internacional, ja que la gent d’arreu del món que viatjava amb ell li volia comprar els dibuixos.
Però Josep Cañas va voler tenir l’obra completa per arribar a casa i poder-la mostrar íntegrament, la qual cosa demostra la gran personalitat de l’artista i l’amor per la seva terra.
En aquesta exposició es podran contemplar diferents pintures que mostren la puresa de les diferents ètnies que va conèixer l’artista: els tarahumares de la Sierra Madre mexicana, els misteques i zapoteques que va conèixer a Oaxaca, els xamules, otomis, totonaques, tarasques... tot un món de sensacions i experiències plasmades mitjançant la pedra, el bronze i el paper.
Escultura Mèxic
![]() |
La Bola bronze, 1948-1955 29x27x27,5 cms |
![]() |
Dona Encantada pedra de Figueres, 1948-1955 56x40x50 cms |
![]() |
L'Enamorada pedra calcària, 1948-1955 40x27x30 cms |
![]() |
Tipus de Xiapas bronze, 1948-1955 57x109x5 cms |