Mèxic

"Josep Cañas havia marxat a Mèxic en un moment en què la seva obra havia assolit una magnífica empenta, un rotund poder, una envejable salut. Amb aquestas condicions valuoses i personals, Mèxic seria per al nostre artista una total convulsió i també una afirmació de les seves idees...".

Nestor Lujan, "Noticiero Universal", Barcelona 1957



Josep Cañas es va integrar plenament amb la gent i els costums dels mexicans, fins i tot el van convidar a un casament d’indis tarasques prop del llac Pátzquaro. EL marit el va fer ballar amb la jove esposa i en acabar li van dir que ell seria el «compadre» del fill que esperaven.

Josep Cañas va estar a Mèxic durant set llargs anys, de l’agost del 1948 fins a l’any 1955. Durant els primers deu mesos d’estada ja havia realitzat més de setanta-cinc pintures, unes obres que, a més a més de ser admirades pel seu valor artístic, foren rellevants pel seu valor científic des del punt de vista antropològic.

Amb Dolores del Río a la Sala Decor
A la ciutat de Mèxic, l’any 1952, va realitzar una exposició d’escultures a la Sala Decor, on va ser present el príncep Alfons de Hohenlohe i on Cañas va conèixer la popular Dolores del Río.

El director del Museu Nacional de Mèxic, el Sr. Dávalos, va quedar fortament impressionat quan va admirar la seva obra indigenista, i va decidir preparar una exposició al Museu Nacional. Fou la primera vegada que la institució museística obria les seves portes per exhibir les obres d’un estranger. Els crítics d’art de fora i de dintre del país coincidiren a dir que el treball de l’artista català era un document excepcional i d’una riquesa extraordinària. Era una obra viva i actual d’una cultura que semblava només tema per a museus d’art antic.


Estudi de Cañas a Mèxic
Margarita Nelken, important escriptora d’art, va dedicar nombrosos articles a Josep Cañas, que es van publicar a la premsa local, a Excelsior i a Hoy.

El mateix any, el 1954, una comissió de Belles Arts i de Governació visita oficialment Josep Cañas per tal de demanar-li que es nacionalitzi mexicà amb la intenció de presentar la seva obra en una exposició d’art antic, la qual incloïa la representació moderna de pintura amb obres de Diego Ribera i Ozoco. Malgrat l’oportunitat que això suposà per a l’artista, Josep Cañas no va voler canviar la seva nacionalitat.
Les exposicions, els encàrrecs, etc. eren combinats amb tertúlies intel·lectuals integrades per un jesuïta, per un redactor del New York Times, per un historiador i per Lord Montagu, un aristòcrata anglès.

Amb Alfons de Hohenloe, a l'exposició celebrada
a la sala Decor de Mèxic, Agost de 1952
L’estada a Mèxic finalitza l’any 1955, quan deixa el país per participar en la III Bienal Hispanoamericana que es va celebrar a Barcelona. Durant el viatge en el transatlàntic italià Vulcània, li demanen que exposi les pintures mexicanes. Va fer un esforç per no caure en la temptació que la seva obra es convertís en internacional, ja que la gent d’arreu del món que viatjava amb ell li volia comprar els dibuixos.

III Bienal Hispanoamericana

Però Josep Cañas va voler tenir l’obra completa per arribar a casa i poder-la mostrar íntegrament, la qual cosa demostra la gran personalitat de l’artista i l’amor per la seva terra.
En aquesta exposició es podran contemplar diferents pintures que mostren la puresa de les diferents ètnies que va conèixer l’artista: els tarahumares de la Sierra Madre mexicana, els misteques i zapoteques que va conèixer a Oaxaca, els xamules, otomis, totonaques, tarasques... tot un món de sensacions i experiències plasmades mitjançant la pedra, el bronze i el paper.


Escultura Mèxic
Dona Contemplativa
pedra calcària, 1948-1955
70 x 60 x 45 cms



La Bola
bronze, 1948-1955
29x27x27,5 cms

La Bola
pedra volcànica de Mèxic, 1948-1955
63 x 54 X63 cms



Amb la mitja carbassa al cap
bronze, 1948-1955
40 x 22 x 30
Dona Encantada
pedra de Figueres, 1948-1955
56x40x50 cms

L'Enamorada
pedra calcària, 1948-1955
40x27x30 cms

Cap de Oaxaquena
pedra calària, 1948-1955
42 x 27 x 23 cms

Dona amb mantell
pedra calcària, 1948-1955
42 x 43 x27 cms


Tehuana
pedra calcària, 1948.1955
74 x 30 x 28 cms


La dolçe càrrega
bronze, 1948-1955
38 x 15 x 25 cms
Tipus de Xiapas
bronze, 1948-1955
57x109x5 cms

Cap de Tarahumara

El Col·loqui
pedra calcària, 1948-1955
90 x 65 x 10 cms


Dibuixos Mèxic
Dibuix Dolça Càrrega