Els dos monuments van ser un encàrrec de l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, constructor del Parc d’Atraccions. Per una banda, la sardana representa una mostra de les tradicions catalanes i, per l’altra, l’escultura de la bailaora correspon a l’especial admiració que el promotor sentia vers l’artista. Inicialment, l’escultura de Carmen Amaya es trobava dins el recinte del Parc, però actualment s’emplaça als Jardins Joan Brossa, instal·lada en aquest indret després de la remodelació dels espais.
Al Museu s’exposa la maqueta en guix d’aquest monument, feta a escala reduïda: el cercle dels vuit dansaires té uns 2 m de diàmetre i les figures 1 m d’alçada. El Monument de Montjuïc, fet amb pedra d’Ulldecona, té unes proporcions molt més gegantines, ja que dobla les proporcions fent 4 m de diàmetre i 2 m d’alçada. Al centre està situada una pedra procedent de la muntanya de Montserrat, que va ser curosament escollida per l’artista per simbolitzar el farcell de roba que sovint els dansaires deixen al centre de la rotllana.
La premsa de l’època es va fer ressò de la construcció, datada el 1965, i la inauguració del Monument realitzada l’any següent. La imatge de la Sardana amb la ciutat de Barcelona al fons s’ha emprat en múltiples anuncis, fulletons publicitaris, cartells i molts d’altres mitjans d’expressió gràfica. Malauradament, poques vegades s’esmenta l’autor de l’obra, com ocorre sovint amb escultures que esdevenen emblemàtiques i formen part del paisatge ciutadà, però de les que poques persones saben identificar l’artista que les va esculpir.
El Monument llueix dues inscripcions: “La sardana és la dansa més bella – J. Cañas, 1965” és la primera. El 25 d’abril de 2009, es va col·locar en nom de la ciutat una segona placa en homenatge a la colla sardanista Violetes del Bosc, en reconeixement per la seva trajectòria.
